desitjaven alguna cosa del rei havien de demanar-la primerament a na Sibilia, tant si l peticionari era un trist esclau com si era l'alt infant en Joan d'Aragó, el seu primogenit.
En semblant situació, què havia de fer la familia, que trobava interposada semblant dona entre pare i fill, entre sogre i nora? Lo que podia fer una familia particular, no podia fer-ho la familia reial. Nos podien rompre les relacions personals, perquè l govern de l'estat hauria caigut; no podien acusar a tal dòna, perquè equivalia a acusar al rei i al pare. Van fer lo que no havien de fer, això es, abaixar-se fins an ella, donant-li lloc a que pogués explotar unes relacions que presentaria com proves d'afecte, essent així que no eren sinó la paga d'unes relacions consentides. El terme mig que van adoptar, o sia que ls marits se mantinguessin allunyats de la qüestió, pera poder dir que era cosa de dònes, no havia de convèncer al vell rei enamorat, que per experiencia propria sabia que sempre les dònes fan lo que volen els
