Aquesta pàgina ha estat revisada.
36
Sanpere i Miquel
com un noi d'una dama gallarda, jove i guapa, d'una viuda empordanesa, de la Sibilia Fortià, que vivia a Barcelona en companyia de la seva mare [1]; dòna que desgraciadament justificà Ovidi, perquè, per l'escriptor romà, «esser bella i casta són dugues qualitats que no solen anar juntes» [2], i a més era tant guapa com
- ↑ Arx. Cor. Aragó, reg. 1.856, f. i.
- ↑ La causa de l'honestitat de na Sibilia ha sigut tractada amb més passió que critica historica.
En Valla, autor contemporani, va escriure d'ella lo següent:
«... a lo que dius que era sa muller, te contestaré que quan ella va naixer (Isabel, muller del darrer Comte d'Urgell, pretendent a la corona), no tant solament no era reyna, sinó que tampoch era casada, perque tots sabem lo que Sibilia havia estat abans d'esser reyna.»
Aquestes gravissimes paraules d'un autor contemporani no pudien ni havien d'esser negades sense proves per autors moderns; perquè no es fer critica seriosa negar els fets que relata un autor contemporani quan no s poden rebatre sinó amb arguments de sentiment o de patriotisme xovinista.
En Monfar, historiador i panegirista dels Comtes d'Urgell, fou el primer d'acusar an en Valla d'haver falsificat la veritat, presentant-lo com sospitós de parcialitat pel motiu d'esser antequerà. L'observació es fina i habil, i d'ella han sigut victimes en Prosper i l'Antoni de Bofarull, que sostenen l'honestitat de na Sibilia apoiant-se unicament en l'autoritat den Monfar.
