Pàgina:Les dames d'Aragó (1908).djvu/22

Aquesta pàgina ha estat revisada.
22
Sanpere i Miquel

Els moralistes generalment consideren el passat com millor que l present, essent així que la virtut humana avança en el seu camí de perfecció. De més a més,

    già habil, de l'estat de la societat laica el segle XIVè, es just que aquí, i no per la meva mà, que podria semblar sospitosa, sinó per la del temps, dels documents de l'epoca, faci altre tant amb la societat religiosa, i no pel gust de fer publics els escandols, sinó pera donar a conèixer la superioritat de les costums del nostre temps.
    Avui no serien possibles els fets que expliquen els següents documents:
    «En Pere etc. Als amat e feels nostres lo Veguer e Pahers de Leyda, salut e dilectió. Entès havem per clamor e relaçió de moltes persones dignes de fe que en lo monestir de les menoretes de la dita ciutat de Leyda se son fetes e s fan moltes dissolucions e obres males e desonestes. Donants a açò obra alguns habitadors d'aqueixa ciutat qui així com a fills del diable, alguns ab empreniments per ells fets, migençants segons que s diu sagraments e homenatges, han proposat de desonestar algunes monges del dit monestir, e de fet son entrats de nit e altres hores captades dins aquell per complir lur verinós proposit e voler. E com de les dites coses jatsia molts de tempe ha sien massa notories e publiques entre vosaltres, no s fes algun castic de punició, de que sots dignes de gran reprehensió denant Deu e danant nos, convench que ls presidents del orde de les dites menoretes hi provehissen aytant com en ells era, qui, segons havem entès, entre les altres coses, ordonaren que algunes monges del dit monestir les quals a lur parer hi estaven perillosament, fossen comenades als lurs parents e amics que han en la dita ciutat, e allí