Pàgina:Les dames d'Aragó (1908).djvu/21

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
21
Les dames d'Aragó

¿Fou per ventura l sacerdot oel monjo consagrat a fer obres de caritat? No. Els que tenen per missió conduir les victimes al martiri, mai s'han encarregat de recullir llurs despulles. En l'Edat Mitjana no hi havia qui fos capaç d'arrencar llur presa als corbs. Era precís que un ser superior, nascut pera l'amor, enfortit en la terra per les amargors del sofriment, s'aixequés i, desafiant a la societat, ensenyés a tothom les vies de la caritat. I aquest ser fou la dòna. Quan Jesucrist coronà en la creu la seva obra de redempció, els homes fugiren del seu costat, quedant-hi sols les dònes abraçades al peu d'ella esperant el davallament.

Així mateix sor Sanxa prengué lloc al peu de la forca catalana. Com la mare de Jesucrist, esperava l cos del supliciat pera enterrar-lo, i el vetllava dia i nit; però an ella la crudeltat de l'home no li posava en sa falda l cos sencer de la victima, sinó que li tirava fet troços i bocins.

La societat aragonesa era digne de sor Sanxa [1]?

  1. Ja que ara vaig a fer l'autopsia, per mà d'un cirur-