barem tant arrelat que no puga arrencarse sense perill. Les dònes del nostre XIVè segle són les veritables redemptores de l'injusticia i de la crudeltat dels homes.
¿Qui, abans que Maria de Luna, la muller del rei Martí, digué que era una vergonya la servitut dels remenses i un crim que l'Iglesia la defensés i sostingués? Es hermós veure una dama sortir a la defensa dels infortunats sotmesos als mals usos, i es digna d'esser cantada pels poetes la dòna que, al combatre per l'abolició del vassallatge dels remenses, combatia pel pudor i per l'honestitat i santedat de les afeccions del matrimoni.
I si aquest model de virtut no bastés pera redimir a totes les dònes d'Aragó que varen pecar en el XIVè segle, podria afegir una altra dòna perfeta, sense macula ni parió en cap altre país, la santa, la veritablement santa Sor Sanxa Perez de Cabanyes [1].
- ↑ Sor Sanxa s deia Sanxa Perez de Cabanyes?
Desde l dia que en les Costumbres catalanas vaig donar a conèixer la figura de Sor Sanxa, no he deixat re per registrar, portat per l'idea de completar i fer la seva
