I què veiem entre nosaltres? El segle XIVè comença amb una Guillerma de Montcada, desconeguda dels nostres historiadors, i que ocupa un gran lloc en els fets d'aquell temps, perquè tant aviat se les heu amb reis com amb bisbes, i
tador, indultado por el rey, sea por la causa que fuere, del punta donde residía ó moraba la víctima. Çacarrea fué indultado por el rey en 10 de octubre, pero en 19 del mismo mes expidió la pragmática citada levantando la pena impuesta por la dicha Constitución de Perpiñán, en virtud de haber cometido el crimen en causa de adulterio, pues en causas de esta clase, dice el rey, «gustosos hacemos siempre gracia». «Tales remissiones sempre facere gratiose, maxime quod iusta usaticum, uxores adulteræ debent venire cum cunçu quæ habuerint in manu mariti sui, juxta usantiam inde secutam, maritua potest eam, capere, tenere immuratam, vel in una domo clausam.» Obra citada, pags. 72 i 73.
Fins aquí la prova feta en les Costumbres catalanas, treta de la nostra colecció llegislativa, pera demostrar que nos tractava d'abusos, sinó de preceptes legals, al matar o emparedar els marits a llurs mullers adulteres.
I, pera acabar, veus-aquí un altre exemple: en 1375, en P. de Gravalosa, de Manresa, matà a la seva muller per adúltera. Averiguat el cas, i resultant certa la culpabilitat de la dóna, el rei demana a la dòna del seu fill Joan, a l'infanta Matha, que perdoni a l'agraviat marit el pagament de les costes del procés, perquè «com los marits per adulteri ueien lurs mullers, nós som fort liberals a fer-ne remissio graciosament». Arx. Cor. Aragó, reg. 1.095, f. 7.
