Pàgina:Les dames d'Aragó (1908).djvu/12

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

12

Sanpere i Miquel

l'home té l dret de vida i mort sobre l'adúltera, i aquest dret el veiem practicat tant al començar com al finir el segle. Quin fou el seu origen? El savi Eximeniç el combaté energicament, aquest dret ^[1]. Es el resultat de la disbauixa dels

↑ Llibre de les dònes maridades, cap. I. (Barcelona, 1495).
No s cregui que aquest dret sols fos escrit, es a dir, que fos una de tantes lleis que, en ús en altre temps, estés en desús en el segle XIV^e. Ja vaig donar-ne la prova en el meu llibre, Las costumbres catalanas en tiempo de Juan I (Gerona, 1878). Si ara la reprodueixo novament, es per venir com l'anell al dit.
Sentencia real del lloc (ont) han d'esser aparedades les dònes adùlteres, y aliments d'aquelles. Donada l'any 1330. (Pragmaticas y altres drets de Catalunya (1704), llibre IX, tit. III, pag. 176.)
«Dominus rex, visa sentencia lata contra Eulaliam uxorem Joannis Doscha quæ eidem Joanni per eandem sentenciam tradi debeti uxta usaticum Mariti uxores.» De lo transcrit s'ha de suposar que Eulalia fou vençuda en judici de Déu o que renuncià a la prova de la seva ignocencia, que li regoneixia l'usatge Mariti uxores.
Continua la sentencia:
«Prœstita securitate ydonea per dictum Joannem Doscha, reservatis eidem domino Rege modo, et forma supra dicta securitate, explicat, et dat idem dictus Rex modum, et formam supra dicta securitate. Primo quod ante tradictionem dictæ Eulaliæ, dictus Joannes si illam vult, habeat illam tenere in Domo propria ipsius Joannis, habentem duodecim palmos de longitudine, et sex

[Eiximenis-1] Llibre de les dònes maridades, cap. I. (Barcelona, 1495).
No s cregui que aquest dret sols fos escrit, es a dir, que fos una de tantes lleis que, en ús en altre temps, estés en desús en el segle XIV^e. Ja vaig donar-ne la prova en el meu llibre, Las costumbres catalanas en tiempo de Juan I (Gerona, 1878). Si ara la reprodueixo novament, es per venir com l'anell al dit.
Sentencia real del lloc (ont) han d'esser aparedades les dònes adùlteres, y aliments d'aquelles. Donada l'any 1330. (Pragmaticas y altres drets de Catalunya (1704), llibre IX, tit. III, pag. 176.)
«Dominus rex, visa sentencia lata contra Eulaliam uxorem Joannis Doscha quæ eidem Joanni per eandem sentenciam tradi debeti uxta usaticum Mariti uxores.» De lo transcrit s'ha de suposar que Eulalia fou vençuda en judici de Déu o que renuncià a la prova de la seva ignocencia, que li regoneixia l'usatge Mariti uxores.
Continua la sentencia:
«Prœstita securitate ydonea per dictum Joannem Doscha, reservatis eidem domino Rege modo, et forma supra dicta securitate, explicat, et dat idem dictus Rex modum, et formam supra dicta securitate. Primo quod ante tradictionem dictæ Eulaliæ, dictus Joannes si illam vult, habeat illam tenere in Domo propria ipsius Joannis, habentem duodecim palmos de longitudine, et sex

[1]