Joanes; i corona l crim al casar-se la de Napols amb el qui fou l'assassí del seu marit»[1].
Quan la dòna es causa de tants grans fets, i causa principal, i se la troba per tot, ha d'esser solament a condició de que l'home l'hagi regoneguda de fet, ja que no de dret, el seu igual, i com a conseqüencia li exigeixi l respecte que mutual ment han de tenir els que volen viure i han de viure en companyia. Abans eren possibles els deliris de l'amor: ara sols ho seran els de l'honor; i així com abans tot se sacrificava a les passions del cor, ara tot deixarà l seu lloc a les conveniencies.
L'home, doncs, posa l seu honor en mans de la dòna al fer-la l seu igual, i, per aquest motiu, tal bé, que es et bé de la vida, han de compartir i sostenir amdós; però l'home, com a garantia, li exigeix la vida en el cas de que ella delinqueixi.
En la societat catalana del segle XIVè
- ↑ La Renaixensa, any VII, vol. I (1877), pag.432.
