Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/89

he vergonya, E la soberana vergoya que pot caure en hom tiran que apres tants peccats apres tan gran crim que ha comes ton jerma apres de ley de natura axi rompuda he violada non auer presa veniança per que fas tantes querimonies tota la ciutat dita argos deuia rebujar per raho de les fues armes, E tots los nauilis deuien occupar les naus apparellades de guerreiar p tu jatots los crims deuien flameiar ab los teus fochs. Las ciutats dauien esser abrassades ab les tues flames, he los coltells ensemps ab les espases deuien loir he resplandir. Tota la terra sona he resona de la multitut de la nostra caualleria. Lo meu enemich no aiga refugi en les silues on se amague, no sia legut als nostres contraris fer tornes ne defensions en les alteses dels munis. Tot lo poble nostre de micena lexant les ciutats