sentida ja la tua venguda he com tu posits lo peu sobre lo lindar en la tua entrada tota tremola, Asats as fet en lantrada, veten als interns al Riu en lo qual habites assedeiat, ja les terres ploren agreuiades, ab lo leu peu masa fexuch, tu veus enquina forma p raho de la tua presencia la qual licor he la vmor ha de relenquides les fonts, les sibes son secades he lo vent del ponent no porta ab sí nuuols tot arbre es mostiu ables fulles grogues he lo ram es priuat ha despullat de fruyfa he de poms he aquell munt apellat ymeos qui es abundos en tants abundosos rius que done aygues he les de parteix als rius he a les siquies e sescanpa fins a ia mar ara p la tua presençia fogint la mar de tu, lo Riu buyt he sech daygues he pareix la arena hoen de luny los brogits de les aygues perque gran espay se son lunyades, Ja
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/83
Aquesta pàgina ha estat revisada.
