p atemplar los frens deu esser açi posada, yo conech los senyals del seu esquerre costat quat gran partida de fall encara, ab les lagremes de mi plorant, vosaltres mans mies tremoloses dures he pseuerats al ofiçi ploros, he vosaltres galtes mies exutes, e deffallents a plorar fermats plors largament, dementre quel pare nombra los menbres al fill he conpon lo seu cors, çert aquest cors no ha forma diformat es leig crocegat entorn p molta nafra, mes pensme que part es tua mit lo açi, apres los altres mebres, no an lo seu siti he loch buit hon deffall maior partida he no es aqsta aquella sua fac qui resplandia per luor çelestial he inclinaue los seus esguarts en amigable amor, cayguda es aquesta bellesa, o cruels fats dels deus, O tu maluada he sangonenta furor he axi al pare p la sua cruel
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/520
Aquesta pàgina ha estat revisada.