Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/504

espaordit fugia de ça he della, per los camps ne lo pastor se remenbraue de seguir los seus bous tota sera fora de sanch p freda pahor salteiant se departia del seu esguart, lo caçador auorria veure aquella, solament ypolit fon net he luny de por, ell tot sol ab los frares costrets contenia he refrenaue los caualls he aquells espahordits, scomouia cridant he apellant ab amonestaments de la sua veu coneguda p ells, hes vna carrera alta ab colls esquexats he romputs tocant los espays de la mar deius posats aquells vlls, la qual carrera es veyina a la ciutat dargos, Açi en aquesta carrera la gran belua se regui aguat si mateixa he somouent fellonamet ab yra pus se fon acoratiada he assats conbatuda ab furor qui correch volant tant cuytadamet que anuides en lo cuyts anar tocaua la souira terra, lo terrible cor