he sens carreres, Encara si aura penes he serie manifestat p fugitiu, Car no es loch en lo mon qui aell puxa contradir p ço com neptumpno deu de la mar es son aui qui los seus vots exausira, maleix aquell, gitant sobre ell blasfemies he maleditcions inuocant lo deu neptupno que li plagues hoyr lo seu vof ço es destroyr he matar ypolit, He deye q plagus a deu neptumpno enfosquir la yre tost ab les nu9 escures he molt negrs empeses de vents poderosos qui façen inflar la mar he estomoure les ones, he gitar los peixos balenes he ferestechs qui deuorasen ypolit en guisa q moris a mala mort, he mentre ql Rey blasfemaue lo seu fill ypolit vechli cuytadamet hu misatger ploros he ab trista cotinença dient o cruel he dura fortuna de la mia gran seruitut p q apelles mi adenunçiar lo cars no dehidor, he com lo Rey viu
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/498
Aquesta pàgina ha estat revisada.