Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/467

Aquesta pàgina ha estat revisada.

exilli he lo fuyta que coue de fer
afer
he tantost me seran preses
presos
he arrapats del meu
menbraç
, si plorants he jemegants dels quals no aure solaç ni
ne
plaer, Ans romandran asolaç de lur
son
pare, raho es donchs que peresquen als vlls del pare que daqui auat nols veia pus jason
Jeson
perits als vils de la mare com ne
me
fugire exellada, Ay llassa que com pens molt en aço me creix
mencreix
molt, la
ma
dolor e minflama
es inflamada
terriblemet lo hoy contra jason
Jeson
he inuoquen he prouoquen la mia odiosa he cruel ma per cometre
man que cometa
gran terrebilitat. O ma iniqua
yra antiga
sapies on q guire on que vages post
vages yot seguire
posant tota pietat, ja fossen exits del meu ventre, vij. fills he. vij, filles axi co los
les
hac la noble
viobla
, filla de Tantalus la qual ne fon axi superbiosa qui
que
menys prea bacona
e
p
aue botana
mare de apollo, la qual solame hace
hac solamet
dos fills mas yo exorcha
exorqua