Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/448

Aquesta pàgina ha estat revisada.

apellat Estinfalido
sinifalido
i
q
ha les ales[1] tant grans q co les esten tol lo sol de vista he fon nafrat p Ercules ab vna segeta
sageta
entuxegada ab lo veri de vna serp dita leruea
dit lemacha.
O altars dels sai
c
ficis la oig que fets gran so
ja vetg q feu gras sons
he mouets
moueu
grans brogits, yo conech ja los canelobres meus que
qui
estan en los altars del sai
c
ficis
situats sobre tres peus qui p fauor he obra de la luna la qual he inuocada se son moguts[2] en senyal q mes incantacions
inuocacions
son hoydes he aceeptades.

Capitol terç del quart acte en lo qual[3] conuerteix[4]lo seu parlar els
als
altars he a la luna qui
a qui
sacrificaua, E en aqst capitol parla Medea dient
Medea parla primerament.

  1. hay.
  2. e comoguts.
  3. Medea.
  4. en.