Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/442

les noçes de Creusa, he aquell hom p nom Tantalus qui en infer mor de set he te
ten vn flum de aygua tins al labi deius
als labis he com vol veure laygua li fuig vega
vinguen de present les aygues ardents qui hixen de vn munt
mont de pirço
puro he totes les plus greus
grans penes que son dins li
lo infern se
he ajusten he caygue sobre Creon sogre de jason
Jeson marit meu, Empo Sisife
Cicifo qui p tal co espenyaua los hostes p vna torre alta, es dapnat en linfern que tostemps gire
gira he moga al entorn vna gran montanya, Com aqst sia aui de Creusa no cesse
cessa la sua pena ans se renouell
renouella per tostemps. Mas
Mes vosaitres fills de donay qui per ço
com vosaitres matas vostres parents auets pena en lo infern que umplats
omplits daygua vn cup, o bota que no haia sol
ha fons he tosteps descarregats canters de
descarrejan aygua he null temps se umpla
ompleix he axi treballats
treballant en va venits açi car aquest dia