Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/435

diu medea aquests mals he flacha
flachis, he vil sageta es aqlla la qual es engendrada p la terra. Puiarmen he al çel he daqui deuallare
deuallarme he los verins, tems es desomoure ^[1] maiors
maior mal que no son los^[2] mals deuall
comoguts dauall, Donchs aquella serp qui jau en lo çel semblat de vn torrent o flum molt ample he fort larch, los ossos dels nus
nous de la qual senten he vehen dues feres i
q son en lo cel, ço es la orça maior^[3] la orsa menor
mia maior ptany als grechs, La menor a la gent de sidonia, venga e deuall
vinga dauall açi çel aquell exermador dit ofile9 qui te
ten çenyida vna gran serp he solteles mans
solt les mas ab les quals estreny la dita serp p lo cel
coll p tal que escampe tot lo seu veri. sia
Sie en aquestes mies encantacions
inuocaçions aquella serp preicon
dita fiton la qual gosa prouocar dues

1. he comoure.
2. comuns.
3. e.