Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/435

Aquesta pàgina ha estat revisada.

diu medea aquests mals he flacha
flachis
, he vil sageta es aqlla la qual es engendrada p la terra. Puiarmen he al çel he daqui deuallare
deuallarme he
los verins, tems es desomoure [1] maiors
maior
mal que no son los[2] mals deuall
comoguts dauall
, Donchs aquella serp qui jau en lo çel semblat de vn torrent o flum molt ample he fort larch, los ossos dels nus
nous
de la qual senten he vehen dues feres i
q
son en lo cel, ço es la orça maior[3] la orsa menor
mia maior
ptany als grechs, La menor a la gent de sidonia, venga e deuall
vinga dauall
açi çel aquell exermador dit ofile9 qui te
ten
çenyida vna gran serp he solteles mans
solt les mas
ab les quals estreny la dita serp p lo cel
coll
p tal que escampe tot lo seu veri. sia
Sie
en aquestes mies encantacions
inuocaçions
aquella serp preicon
dita fiton
la qual gosa prouocar dues

  1. he comoure.
  2. comuns.
  3. e.