he vagabunda vacillant anat p la sobirana part del mont apellat pradi he per los monts
muts qui estan prob lo loch ones tolt
colt lo dit bacus deu del vi
vin. E la dita sacerdotessa corre he discorre deça y
he della ab gest e mouimet cruel, porta en la cara senyals
senyal de furor semoguda
comoguda he ab la cara tota flameiant gita grans veus de la pregonea
pregonesa del cor tot rabios he regant los vlls ab lagremes crida ab
veu plena de veniança he diu, O sobirans deus ajudats, ades se ferma
referma, ades menaça, ades flameia ades se clama
amaga[1] ades part trista, ades alegra, La sua cara se altera es muda segons la diuersitat de les aficcions
aflecçions he de les cobeiances del cor, Ay la milla fllla[2] tal est lo teu gest tal es la tua cara, O mi llassa he aqst carech tan
