eren dins
en la nau, E que dire de la verge qui habita sobre vn mont de sicilia dit peloris
pelioris, la qual engir hi
he entor del seu ventre es coyida de cans molt rabiosos com la dia verge desligue la bocha
choa dels[1] cans esprenen
esprenien tots alladrar
aladrar quin mariner
marbre es ne quin nauegant q no tremol[2] tota sa psona com vn mal he vn perillos ca ladre
petit ladrar axi rabiosamet. E qui[3] no haia temor de nauegar com les pestilents he
pestilencies he pestilencies
pestilents serenes ab la dolçor
dolor de lur veu adolcisen
adolixen la mar de ytalia faent adormir los mariners[4] en la nau de Jeson por seu qui
ho fahien que ab[5] dolçor de la sua viula tiras
guitarra tira asi totes les coses del mo fos quaix forçat de seguir la serena que
qui rete la nau ab son xantar
cantar melodios[6], de tots aqsts treballs
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/385
Aquesta pàgina ha estat revisada.