O mi trisfa molt son esbalahida
esbayda que jeson apres que ma
me ha tolta amon pare Rey, Apres quem atreta de ma terra propia de la casa real
Reyal lunyada de mos parents em
he amenada en terra estranya que aram vulle de rendir
axim vulla de relenquir sola sens conpaya. O[1] dur he cruel Jeson qui axi ha menypreats
as menyspresats mos agradables seruirs
serueyis, no son tals los meus merits que jeson me degues esser axi desconexet. E com he pensas Jason
no penses jeson q yo[2] ab mos encantamets vençi los pills de la mar dels quals te fiu escapar co en seps anaua ab ell
tu, E yo qui ab la mia nigromancia li
te fui vençre los toros terribles qui gitaue p lo nas raigs de fochs flameianfs Cuydes que no sapia[3] de çer q yo fer
fare maiors encantaments he que en aço sie
sia termenat lo meu gran
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/349
Aquesta pàgina ha estat revisada.
