de carestia. O tu ymeneu
humineu qui prestes ta presençia a les noçes honestes he legudes he ab les tues flames
falles flameiants gites les tenebres de la nit ab principi ple
plen de bona fortuna, vine esies e
psent açi, acosteat alegrament
acostat largamet abeurat de bon vi, Coronat en lo cap xapellet de roses. O tu venus qui apareixes
apareix de mati he de vespre he als amadors, retornes al vespre masa tart car esperen la nit, p entrar en lo talem e donals vejares que lo vespre se tarde
sia tart masa. A tu espere les mares, a tu espren he desigen les nores a
noces, tu ame les dones qui cobejen los
auer fills Adonchs sies e
psent ab los raigs de la tua claredat en nostra festa nupcial. Certes la i
vginal bellesa de Creusa[1] esposa de Jeson venç he sobre munta en bellesa, les dones jouens de la Ciutat de hathenes he sobra
sobre la bellesa deles vergens qui
- ↑ nouella.