benignes. Equi mesclara la mare de Ector ab les armes de Anxilles, yo Andromata son apellada p vlixes catiua, he aram veig asetgada de tota miseria he de tots mals, Agran vergonya me do esser sotsmesa atan gra senyor. Nom do menyspreu de seruir, mas volria altre senyor aqui seruir. Ay llassa que vlixes qui sen, a aportades les armes de Anxilles obtendra les armes de Ector, e la sua despulla ço es mi, qui son Ecuba muller sua, e mare. Ay mes quina he la terra de vlixes qui es vna ylla scatil he Infectuosa, inclusa tancada, he incercuyda de mars tempestuoses Reebra los meus sepulcres en tal aspra terra sotarrada, Portame portamen ab tu vlixes, no fare
ga ne dare dilaçio alguna, yo seguesch atu, seguesque ami los fats de la mia mort, no vinga a la mar reposada bonança, mete se los
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/304
Aquesta pàgina ha estat revisada.