Aquesta pàgina ha estat revisada.
plora, jemegua, Iagremeia, va adesça, adeslla, he com hon parlar escolta molt ançiosament. Açi es obsque desplegue nostre enginy. O Andromata sapies que ales altres mares miserables deu hom parlar ab plor, he a tu trista deig parlar ab gra goig puix lo teu fill es mort. Alegramte car afort orrible mort lo deuiem onçiure he matar. Car determenat era quel gitassen de vna torre avall molt alta la qual roma sola de aquells murs que son derrocats de Troya.
ANDROMATA
Ay llassa que fora son de mi mateixa tota tremol, tota la sanch mes enraiada gran fredor congelada me occupa em solseix tot lo cors.
