Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/257

Aquesta pàgina ha estat revisada.

moltes sagetes qui nafrasen los meus pits per moltes cadenes qui ligasen les les mies mans tan fort he tan estret que les me segassen, p molt foch quim encircuyis engir he entorn null temps me fora despullada de la amor quet porte axi co avera mare. O fill en quin loch es, quina fortuna te psegueix he on ne vas errabunch he vagabunt engir he entorn, de quines terres veus, O fill auria cremat lo teu cors aquella gran e molt ampla flama de Troya, hauria estampada la tua sanch lo cruel grech omeyer del teu pare. Series lançat per ventura ales feres besties quel aguessen meniat a mossos digues series fet vianda dels oçells qui abite dins aquella ylla dita ydea.


VLIXES

 Andromata prech te quet vulles callar de