Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/257

Aquesta pàgina ha estat revisada.

moltes sagetes qui nafrasen los meus pits per moltes cadenes qui ligasen les mies mans tan fort he tan estret que les me segassen, p molt foch quim encircuyis engir he entorn null temps me fora despullada de la amor quet porte axi co avera mare. O fill en quin loch es, quina fortuna te psegueix he on ne vas errabunch he vagabunt engir he entorn, de quines terres veus, O fill auria cremat lo teu cors aquella gran e molt ampla flama de Troya, hauria estampada la tua sanch lo cruel grech omeyer del teu pare. Series lançat per ventura ales feres besties quel aguessen meniat a mossos digues series fet vianda dels oçells qui abite dins aquella ylla dita ydea.


VLIXES

Andromata prech te quet vulles callar de