Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/214

fogir á la guerra he viure en repos longamet he veure les canes dels darres dies de la sua vellesa, Mes no volch esser caualler perreros ne home afeminat ans descobri los engas de la mare he despullas les vestedures he demostras esser hom en los fets de les armes. Hon co Telaso Rey de micia negas al dit Anxilles la entrada de son Regne fonch greumet nafrat p ell, E com lo Rey Telaso agues sabut q paraula de deu apollo que ell morria daquelles nafres si ja altra vegada no era ferit en aquell loch mateix ab la ma de Anxilles he ab aquella mateixa lança ab la quan fon ferit, suplicha al dit Anxilles ques volgus altra vegada nafrar he quant fo nafrat tantost guari he axi lo dit Rey senti Anxilles molt benigne. Per ma daquest Anxilles fonch aterrada la ciutat de Tebas he aquell caualler dit Ethion vehe los seus