Aquesta pàgina ha estat revisada.
plena dumor no digereix les ombrs aminuant la scuredat de la nil. Mas quina cosa es aqsta ja fas la nil tremolen los coratges ferits ab gran pahor que tot lo mon no sabise p royna que sia fadada al mo jusa he que prema los dents als homes lo [1]abominable ço es la confusio general del mon, Por es que natura no amaga les terres la mar les esteles qui pinten lo çel estelat. Lo capita de les planetes ço es Io sol i
q porta los sagells ab la sua eternal falla, o çiri, no daria defereçia entre escia he autumna, he la luna ques posa dauat les flames del sol no troba la temor de la nit, ni sobrara los frens del sol qui es son frare corret p lo pus breu cami sots via turna, he axi tota la turma, o congregacio del deus sen yra
- ↑ En blanco.
