Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/133

moguda fer les imatgens de marbre qui esfan sobre la mar alta dita Bruçio. E com lo vent dit silla resona les ones batent sela vna ab laltra firent les concauitats de la mar, salauors aquells qui naueguen temen que no firen en les roques. E aquell vent Austral nos veiga la fusta, o nauili he no la meta al fons. E lo cruel polifemus esta en la rocha de mongibell hon per tostemps ha gran brogit he aternals p les coues que hi son per que continuada pahor que nol ofeguen les ones qui de prob li passen, he laertes que fon pare de vlixes he ac p Regne vna petita ylla p que fon molt pobre, hauia gran paor co la dita ylla apellada vtiqua tremolaua, mes sils vents p den lurs forçes he cessa lur gran tempestat llauors la mar reposa dorm pus suaumet que vn estany. E la mar que temia trauesar les alts mars tantost que