plena de pedres precioses E aquells Reys qui tenen los Regnes dins los mots de caspia qui an en fauor lur les gents dites sermates possat que conbaten contra aquell Rey axi virtuos he aquells pobles qui gosen ab gran audaçia apeu en lo flum dit he apellat denubi lo qual reb en si, Ix. Rius Elos pobles dits seres qui son amobleyts p abundancia de vellors de lana vinguesen contra lo dit Rey nol mourien de sa virtut bona pensa poseix lo regne, noy ha mester cauallrs ne armes, ne lances, ne sagetes, les quals gita detras si lo poble [1] com fa apares que faça p coni
qstar regne Car no es nesçesari aterrar les çiutats ab pedres de giny qui tiren de molt luny, Rey es aquell qui no tem res, Aquest Regne dona cascu así mateix estiga donhcs quis vulla en lo sobiran
- ↑ En blanco.
