caua en les parts occidentals ne lo Riu dit p nom dagues qui a les arenes dor de les quals dareia tota laygua, nel mouran les abundoses messes ques leuen es baten en les eres de libia. E lo dit Rey no tembra lo lamp que cau del cel p uia obliqua, o torta, ne tembra lo vent apellat eurus qui comou la mar terriblement, Ne tembra la mar adriana la qual soptosament se infla he puia fins al cel ne tembra la lança del caualler, ne laspra espasa atorrada. Aquell es Rey qui es posat en loch segur he tot quant te ius si no te p be seu sino les coses sobiranes aquelles jutge esser sues, lo qual Rey ve francament he volenterosa al encontre de la mort sens tota temor he pahor nesclama com semor posat que los Reys qui careguen contra los pobles dits datos he aquells Reys qui possexen la mar roia color de sanch
Pàgina:Les Tragedies de Séneca (1914).djvu/110
Aquesta pàgina ha estat revisada.