Boeckh, Corpus inscriptionum graecarum, (Berlin, 1779); B. Bourquenoud, Mémoire sur les monuments du culte d'Adonis, dans le térritoire du Palebiblos, (Paris, 1861); Poetae graeci veteres, (Orleans, 1861); Duch d'Estouteville, Les vrais plaisirs, ou les amours de Venus et d'Adonis, (Paris, 1748); Girard, Etudes sur la poesie grecque, (Paris, 1879); Shcoenart, Une Comedie de Théocrite, (Paris, 1869).
Els estudis de conjunt sobre Theòcrit, sobre la seva vida y els seus trevalls, son molt abundosos; ja hem indicat al començament ahont se poden trobar noticies dels més monogràfichs, sobre tot d'autors alemanys, y en un moment passarèm revista d'alguns de molt valuosos, en els que, pel títol només, potser no s'ocorreria a tothom buscarhi referencies de nostre autor.
M. Fritzsche, De Poetis graecis bucolicis, (Berlin, 1872); Fée, Flore de Théocrite, (Paris, 1902); Theodor Bergk, Rhein Musarum, (Leipzig, 1910); Naeke, De Theocrito principe et inventore poesis bucolicae, (Roma, 1842); M. L. de Sirmer, Recherches sur la poésie bucolique, (Paris, 1842); Stoben, Florilegia, (Venecia, 1562); Hermann, Ad orphicum, (pagina 720); Diodoro, Excerpta Vaticana, (ms. del segle xvii); Emili Bournouf, Method. Graec. (p. 364); Lo-
