tropes de cavallería com pujaven y baixaven pels pendiços dels vinyats, com anaven y veníen per les rases, ab aquelles terceroles resplendentes, ab aquells cascos brunyits, ab aquells sabres llampegants.
Però la vista d'aquelles lluissors guerreres, que tanta confiança donaven als vilatans, va fer néixer un acudit sinistre en el tèrbol esperit dels veremadors. Fins allavors, fins al veure aquell estol de gent armada que 'ls voltava per tot arreu, els rústechs montanyenchs no 's van adonar bé de la gran por que havíen fet passar a la vila rossa. Pels caps espessos de la negra multitut va creuar, com espurnat de sang y foch, el pensament de la gran força que teníen, la gran força demostrada per la basarda dels veíns.
—Nosaltres som més que ells y som més braus... —rumiaven confosament els veremadors.
Y, ajupits arran de cep, tallant el raím, ¡dali que dali!, l'un deya al altre, a cau d'orella:
