biant de sò y de compàs; fins que, al esser més a la vora, ja no semblava cap fressa d'enderroch, sinó que tenía tot l'aire del ¡trap, trap! que fa la cavallería trotant damunt les lloses dels carrers.
—¡La tropa! la tropa! —exclama tot d'una, en un rapte d'alegría, la gent amagada dins les cases.
Algun veí que altre obre ab precaució 'ls porticons, treu el cap dafora, y, a la tremolosa llum del día que tot just apunta, contempla ab un bleix de satisfacció la lluentor de les armes y dels cascos que flamegen per la vila, igual que una hermosa constelació de pau. ¡Com s'aixamplen els cors, y com respiren els pits, després d'una nit poblada pels fantasmes del terror!
Mentres la força armada pren posicions per places y carrers, les portes de les cases s'obren de bat a bat, els cansaladers decoren els portals ab talls de porch, y les botigues de robes es guarneixen altra volta ab penjarelles llam-
