Aquesta pàgina ha estat revisada.
Grans y xichs, joves y vells, tothom cantava la mateixa cobla:
¡Botim, botam, botim!
El vi de la bóta...
¡Botim, botam, botim!
Mireu com degota...
¡Botim, botam, botim!
El vi del gotim...
Bé 's veya prou, pels cants y les rialles, que an aquella comarca dels vinyats frondosos li havía arribat l'hora xamosa de les veremes. Tot estava a punt, tot a saor. No més mancava que baixessin les colles de per munt a començar la tallada. El fruit, madur y embotit, fins