Aquesta pàgina ha estat revisada.
Després de tants obstacles y tants destorbs, per fi l'hora era arribada de destaparse 'l monument aixecat al musich—poeta fill del poble. Al últim alçaría 'l cap, en mitg de la plaça pública, l'imatge gloriosa d'aquell pobre Robert Trovaire que ab la remor dels séus cants havía obrat el prodigi de deixondir les turbes del ensopiment secular en que 's revolcaven embrutides.
Tot estava a punt per la gran festa. Sota 'l velàrium de domàs, reposava, pacienta, l'estatua de bronze sobre 'l basament de marbre, esperant l'hora, com un còmich entre bastidors, de revelarse a la gentada. Y, en un punt retirat de la
