Perxò la multitut, com una allau desfeta, va caure sobre 'l cos magulat del miserable, que 's revolcava en el sofriment. Cadascú li llençava 'l séu suplici, la seva escupinada, el séu afront..
—¡Té, gran murri!...
—¡Té, per brètol!...
Estava tant furiosa la gentada, que allí mateix hauría donat mort al delinqüent si no hagués volgut l'atzar que al últim compareguessin agutzils, saigs, homes de curia, alarmats per l'infernal cridoria que alçava 'l futral de gent.
—¡Pas a la justicia! —va dir, ab veu imperiosa, un pregoner, tot obrint camí a l'autoritat per entre 'l garbuix de les empentes.
—¿Què és tot això?... —preguntava un agutzil al arribar davant del xicot extès per terra.
—Això és la justicia que fa 'l poble, —va respondre un dels firaires robats. —Aquest lladre ha pres una unça.
—Donchs a la presó, lligat de braços.
Però la gent, al sentir que li volíen
