niar aquest cos! —va dir una dòna ab recança.
Però n'hi va haver una de més decidida, o de més folla, que, decantantse sobtadament damunt la caixa, va arribar a besar el difunt. D'altres, al veure l'acció, volíen seguir l'exemple; y móltes ja anaven a la desmandada per assaltar el cadafalch, quan uns homes hi van córrer y, entre amenaces y crits de befa, les van fer fugir d'allí.
—¡Fòra, grans bagaces! fòra!
Més la xurma enfebrada de les femelles es ravenxinava, rompía en xiscles, no volía pas desdir. Y, entre homes y dònes, se va alçar tal avalot de renechs, d'obscenitats y improperis, que, a empentes y revolades, va caldre escombrar a tothom de la capella mortuoria, abans no s'acabés de profanar. Se van posar guardes a la porta que no deixessin entrar a ningú. Si la gent volía veure 'l túmbol, que sel mirés de la Ronda estant, que prou gran era 'l carrer, y prou gran era la porta, y prou grans eren les
