la perspectiva d'una funció solemne... tot convidava a deixar estar les feines quotidianes, per córrer a la Ronda de Triperíes a veure 'l cadavre del matador. Així que van obrirse les portes del mortuori estatge, la multitut s'hi va abocar ab embranzida... però va recular al moment, imposada de respecte per la funeral decoració. May de la vida, ni quan per la mort del arquebisbe 's van fer a la Sèu els funerals famosos de què tothom servava tant gran record, s'havíen vist uns guarniments de luxe com aquells, ni un cadafalch tant majestuós.
L'entrada, ab el cel cobert per un drap negre estrellat de llàgrimes d'argent, havía perdut en un instant fins l'ombra més llunyana de pati d'Andalusía. ¡Feya una cosa més extranya, veure aquell verger florit trasmudat en cambra funeraria! Un paradís de colors que s'havía tornat tot negre... negre dels velluts que vestíen parets, arcades y glorietes; negre dels crespons que disfreçaven els sortidors, sense remor, sense aigua, con-
