rino fent piruetes, entre rialles y aplaudiments dels amichs.
Y tant lleugera com en la vida social, era la Guden durant les hores que passava lluny del món. May va voler conèixer altra intimitat que l'intimitat fonediça d'un moment. Era com petó volàtil, com abraçada fugitiva, com contacte d'un segon... goigs més ràpits que un llampech, efímers, alats, escorrediços, que s'evaporen en un tancar y obrir d'ulls, com s'evapora la ditxa al creuar, volant, damunt la terra. Era tant curt l'instant de la caricia, que ni temps tenía de sentirne la tebior. Dels braços febrosenchs que volíen enllaçarla, ella n'escapava somrient, rosada, fresca, sense que 'l bes furtiu li deixés guspira dins de l'ànima, ni apenes màcula damunt la pell.
Per definir la tenuitat d'uns favors tant microscòpichs, un home espiritual va dir, ab frase enginyosa, una vegada, que la Guden havía resolt el problema de la divisibilitat infinitessimal del amor.
