Aquesta pàgina ha estat validada.
«Nena aviciada» l'havía anomenada algú; però 'l mot no era pas ben propi, perquè, més que «nena aviciada», la Guden—Mammi era la follía, l'encís, la temptació carnal, la condemnació adorable del públich del Gran Teatre de les Òperes. De les temporades en què hi havía cantat, se n'havía perdut el compte, y ara ja feya tres hiverns seguits que hi venía contractada, després d'haver passat triomfalment per les primeres escenes extrangeres. Y l'entusiasme, lluny de minvar, anava encara en amunt, com un acord en crescendo. Cada sortida en escena volía dir una remor de benvinguda; cada final d'acte, una ovació caloro-
