rendirse, continuava udolant ab veu de tro.
Allavors la gent ja no va poder aguantarse més:
—¡Fòra aquest brètol! —cridava irritada. —¡Canalla! descamisat! asquerós!
—¿Jo asquerós? —baladrejava l'home. —¡Això vosaltres, que us agrada adorar la pudridura! ¡Vosaltres, que veniu, com gossos, a llepar tumors!
—¡Fòra! fòra! —responía, ronca de rabia, la multitut, boy redreçantse amenaçadora, ab els braços alçats y ab els punys closos. Allò va esser el senyal per què la gent que voltava 'l baladrer se li tirés adamunt, doblegantlo a garrotades, a cops, fins que va venir gent de policía y sel va endur, deslliurantlo d'una mort segura.
Allavors l'agitació 's va calmar y tothom va tornar a seure; però la gent se mirava esfereida, com si 'l terror els anés per dins. L'orador, els que 'l voltaven y la munió del públich, sense po-
