Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/167

Aquesta pàgina ha estat revisada.

quesa, són els capitalistes, els negociants, els banquers, el primers magistrats de la nació. Allí 'ls governs no són assamblea xerraire d'advocats, ni ensopida academia d'historiaires, ni exaltat cenacle de poetes, ni tertulia ploranera de sentimentals; sinó que, personificant el pensament y el cor de les races joves, se presenten com han de presentarse: com un trust d'afers, un imperi de negocis.

—¡Bé! bé! —va cridar el públich, donant mostres de general aprovació.

—Però ¡ay, senyors! ¡ay, senyors! —repetía l'orador, roncejant y somrient ab una punta d'ironía,— que aquí, tot justament aquí, entra 'l punt esgarrifós, la qüestió magna, l'espantall de l'immoralitat administrativa! Esperits apocats y rutinaris, esperits avesats a la vida raquítica d'ahir, s'esfereeixen de pensar en les grans concupiscencies que engendraría en les esferes de la política y de l'administració pública l'enorme massa de riqueses que, entrant en cir-