—¡No! no! —van cridar infinitat de veus, mentres de cap a cap de sala esclatava un aplaudiment aixordador.
¿Qui era capaç de resistir l'encís d'uns llavis que semblava que destilessin la mèl dolcíssima de la felicitat universal? Els satèlits polítichs del gran home ja 's veyen tots ministres del regne, funcionaris del Estat, magistrats de la nació, beneficiant cadascú 'ls interessos propis ab el mannà sucós dels tresors públichs. Y les masses burgeses de l'auditori, enllepolides també per les llampantes promeses que 'ls arribaven a l'orella com la simpàtica vibració de l'or, se sentíen igualment arrastrades cap a aquell paradís del negoci, pensant que quelcom els tocaría del devessall de riqueses que sels escolava espurnejant davant dels ulls.
Més enardit que may, l'orador descapdellava en lluentes frases el concepte que dels poders públichs havíen de tenir les societats futures.
—Els governs han d'encarnar sempre
