Pàgina:Les Multituts (1906).djvu/149

Aquesta pàgina ha estat revisada.

—¡Ditxosa transferencia! —responíen d'altres. —¡Sempre la transferencia! Solament per patriotisme no se n'hauría de parlar. Hi hà coses que no volen esser analisades; perquè analisant, analisant, hi hà perill de que s'ensorri tot y ens arreplegui dassota. Encara no som prou forts, per fer la justicia massa seca.

En altres rotlles de gent més fantasiosa 's comentaven, ab certa exaltació d'halucinat, les contradiccions inexplicables que eren com l'essencia mateixa de la vida del gran polítich.

—¡Es prodigiós! prodigiós! —exclamaven uns, mitg hipnotisats encara per la mirada de l'home que sels havía pintat a tall de momia corcada y sels alçava davant dels ulls triomfant y lluminós com un Crist ressuscitat.

Y fins hi havía gent que semblava capficada y feya cara d'angunia, com si sentís que se li encomanava un mal extrany, un mal de simpatía que era mitg vergonyós de confessar.

—¿Què té aquest home? —deyen al-