Aquesta pàgina ha estat revisada.
A la fi... també les monges van anar desfilant a poch a poch, com conciroses y capficades, cap al interior de la clausura. En aquella hora somiosa del crepúscol, ab els hàbits blanchs y l'actitut desmayada, semblaven ànimes en pena vagant per la soletat. Ab els mantos caiguts a tall d'ales ferides, les unes passaven pel llarg dels corredors, esmaperdudes y la mirada distreta. D'altres, palpant per l'ombra, s'anaven ficant dins de la celda totes moixes, mústigues, pansides.
Y en el refugi de l'oració van tornar a trobar, les santes dònes, la serenor d'esperit, un instant torbada per l'invasió de les humanes turbes en el recinte sagrat.
