Aquesta pàgina ha estat revisada.
—¡Aviseu la Mare Superiora... la Mare Superiora!... ¡Correu!... ¡Haig de veure la Mare Superiora!... —cridava sense halè, pantejant afadigada, la recadera del convent, tot atravessant ab la prestesa d'un llampech els hostalets de la conrería.
—¡Correu!... ¡Cuiteu!... ¡Aviseu la Mare Superiora!... ¡Correu!... ¡Correu!... —anava repetint la recadera, com empaitada pel terror, mentres es ficava cap dins del gran monastir, quiet y solemnial en aquella hora tranquila de la tarde, traspassant a bones gambades els caminals del hort, deixant enrera les tapies del claustre xich, escorrentse per
