tura, extesa a terra sobre 'l bassal. Tots hi correm, afollats, a darli auxili, a transportarla damunt coixins...
—¡Ah! ¡Quin horror! —van clamar les dònes, esborronades.
—Y mentrestant, —prosseguía en Tarsi, l'italià, vestit a corre—cuita, va fugir camps a través, conseguint embarcarse y escapar de la justicia. No se n'ha sabut res may més. En quan a la Cela, va viure poques setmanes, torturada d'horrible sofriment!
Les dames, esgarrifades, se tapaven ab la mà 'ls ulls, com per no veure les sagnantes escenes que teníen vives a l'imaginació. Les unes van fugir esverades, dient que l'historia era massa emocionant, mentres les altres s'acostaven a la Lluita per l'Amor a fi de contemplar a tot plaer aquelles figures núes que havíen pres part, com personatges d'Eurípidi, en tragedia tant crudel. En Tarsi 'ls explicava 'l significat alegòrich de cada estatua, els detallava la biografía dels models, y els feya notar, ademés, que
