día tràgich, al día del daltabaix. Les dames s'ho escoltaven ab la boqueta oberta, ara emocionantse ab els capítols llastimosos, ara somrient ab els passatges carnals. ¡Era una delicia aquella historia, una delicia!
—Però ¿com se sab tot això? —va saltar una damisela.
—Se sab... perquè jo m'hi trobava fent de model, —va respondre en Tarsi. —Jo posava la Destresa, la segona figura d'hèroe, aquella que fa traveta al més forçut... —va afegir, signant l'estatua.
Encuriosides, les dames van acostarshi, posantse 'ls binocles davant dels ulls.
—¡No dèu esser, el model, tant ideal com és la copia! —va esclafir una snobineta ensenyant el nacre de les dents.
Y totes les demés van corejar la rialla ab sonors glu—gluchs d'aigua saltant.
El dibuixant reporter estava triomfal, gloriós, mirífich, al veures afalagat per tota una constelació d'hermosures y elegancies. Com més avançava en la seva
