Aquesta pàgina ha estat revisada.
Que la espasa està amanida —y lo bras tambè ho està.—
—¿Quín fals testimoni 'm llevan?» —«Dèu del cel 'us ho dirà.—
—Dèu del cel per ella parla, —diu l'infant que al bres s' està,
La carta que 'us escrivian —la va fer vostre germà.
Un jorn qu' adormida estava —l' anell li va ser robat.
Apilotáu forsa llenya —y ben be féula cremar,
Qui dels dos sens nafra passi —aquell l'ignocent será.—
La foguera ja es alsada, —la comptesa va passar.
Lo germà del compte hi entra, —mes á dins s' hi va quedar.
