Ella era de Roca-llaura; —mes ell era valencià,
Ella com un fil d'or rossa, —ell moreno y ben plantat.
Un dia van fè' una lleva, —y del poble ell va martxar.
Tres anys la qu' es á la guerra —y qui sab quan tornarà.
Bon recort qui se 'n va deixa
Si 'l que 's queda hi vol pensar.
Lo baró ne vè de cassa, —ella fila en lo portal.
Quan passa pèl davant d'ella —lo baró atura 'l cavall.
Ella 'ls ulls ne clava en terra, —depressa 'l fus fa rodar.
Lo barò del cavall salta, —y se li assenta al costat.
Bon recort qui se 'n va deixa
Si 'l que 's queda hi vol pensar.
Ne diuhen que va parlarli —y ella tol s' ho va escoltar.
Qu' en lo poble no l'han vista —ja fa cosa de mig any.
Un pagès que l'ha trobada —diu que dú garlanda al cap,
Un vestit de seda ab róssech —y dos patges al detrés.
Bon recort qui se 'n va deixa
Si 'l que 's queda hi vol pensar.
