La reyna al peu de la escala. —Lo rey á dalt de cavall.
Lo patge l' estreb aguanta. —Lo rey tremolench esta.
—Ja bo veyéu, senyora mia, —poca cassa s' ha trobat.
No es al bosch hont cassa 's troba, —mes cassa hi há eu lo palau...
¿No us sembla, senyora mia, —que 'l patge molt bome 's fa?—
Uns creuhen en morts que tornan,
Mes d' altres no hi creuhen pas.
Los guisats son á la taula, —y los reys estan sopant.
Quan se ve cansat no 's menja, —perçó 'l rey poch ha menjat.
La reyna no tè pas gana. —«Senyora, menjéu d' est plat,
N' es de carn molt tendra y fina, —n' es de un cap que jo he cassat.
N' es d' una carn que 'us agrada. —¡Y feu un esfors!... ¡Menjáu!—
La reyna no te pas gana —quant no tè 'l patge al davant;
Tant si li tè com si no, —un boci n' ha de tastar.
Uns creuhen en morts que tornan,
Mes d' altres no hi creuhen pas.
—Lo tall que menjéu, senyora, —n' es de carn d' enamorat.
N' es d' un que d' amor vivia —sens en la mort pensar may.
Si per cas lo coneixiau, —lo coneixeréu encar,
Sa cara està retratada —en lo fons mateix del plat.
Y ¡quinas galtas mes frescas! —Y ¡quins cabells mes daurats!
Casi, casi sembla 'l patge —que vos estimavau tant;
Com no 'l veig darrera vostre, —casi casi qu' ho serà.—
Uns creuhen en morts que tornan,
Mes d' altres no hi creuhen pas.
La reyna se 'n va á sa cambra —sens deixar de mà lo plat,
Y dins d' una capsa 'l posa— que n' era d' or y d' esmalt.
Corrent baixa á la capella, —ne resa al peu del altar.
Quan la oració ne finia —lo patge ja tè al davant
Ros y bell con abans era, —ab sas dos galtas de maig,
Sols que n' hi té un clot en una —que molta gràcia li 'n fa,
Y n' es lo mos que la reyna —quan sopava s' ha menjat.
Uns creuhen en morts que tornan,
Mes d' altres no hi creuhen pas.
Pàgina:Las Set baladas (1867).djvu/16
Aquesta pàgina ha estat revisada.
